1.
Introducció Els connectors són
elements que manifesten una relació semàntica i pragmàtica
d'addició, disjunció, contrast o conseqüència entre
dues oracions o unitats superiors (conjunts d'oracions o paràgrafs). Tenen
la funció d'explicitar la relació semàntica que hi ha entre
unitats textuals per tal de facilitar la interpretació del text. Per tant,
podem afirmar que els connectors posen de manifest relacions de coherència
entre les diferents parts del text. No creen la relació semàntica,
sinó que l'expliciten o, en cas que sigui possible més d'una relació
semàntica, la concreten. Fins a quin punt són necessaris
els connectors?
Si tenim en compte el caràcter estructurador i de unió
dels marcadors discursius, sembla lògic pensar que un text estarà
més ben articulat, tindrà més cohesió entre les diferents
parts i serà més clar si conté aquest tipus d'expressions
connectives, ja que indiquen quines són les relacions semàntiques
que s'estableixen entre els enunciats i quina és l'estructura de l'exposició.
Ara bé, cal destacar que això és així sempre que fem
un ús adequat dels connectors i, fins i tot, en alguns casos, l'ús
d'aquestes unitats no és necessari (per exemple, en la redacció
d'una nota informal o d'un missatge de mòbil). 
2.
Propietats gramaticals dels connectors No tots els
marcadors discursius tenen les mateixes propietats entonatives, gramaticals i
sintàctiques en l'oració i en el text. D'acord amb criteris gramaticals,
el connectors es poden dividir en dos grans grups:
|
Parentètics: són aquells connectors
que van entre pauses i són imprescindibles
sintàcticament (en el text escrit entre comes,
o bé entre una pausa forta - punt i coma, punt-
i coma). Constitueixen una estructura independent,
i és per això que tenen una gran independència
sintàctica dins l'oració. Un tret comú
a tots aquests connectors és que generalment
es combinen amb verbs conjugats en indicatiu.
Dins aquest
primer grup trobem connectors com ara: no obstant això, per tant, amb
tot, és a dir, tanmateix, ara bé, etc. |
| Integrats dins l'oració: són els que no van entre
pauses i els que tenen un element subordinant en la seva formació. Aquesta
mena de connectors no tenen la mateixa mobilitat que el parentètics i,
a més, en alguns casos es combinen amb el mode indicatiu i, en altres,
amb el subjuntiu.
Una característica gramatical que hem de tenir en
compte és que, quan l'expressió connectiva conté la conjunció
que, ha d'anar seguida d'una frase i, per tant, en la seqüència
que apareix a continuació ha d'aparèixer un verb conjugat. En canvi,
quan el connector només té una preposició, i no el nexe que,
el connector va seguit d'un sintagma nominal, o bé d'un infinitiu quan
les dues frases relacionades tenen el mateix subjecte. Exemples:
-
connectors que contenen la conjunció que: malgrat que, tot i que, llevat
que, atès que, com que, considerant que, etc.
- connectors que
contenen una preposició, normalment de: a causa de, per culpa
de, a còpia de, per tal de, amb l'objectiu de, malgrat de, etc.
- elements tradicionalment coneguts com "conjuncions": però,
i, o, perquè, etc. |
3.
Tipologia de connectors En aquest apartat, ens centrarem en els tipus
de connectors de la llengua escrita planificada. És evident que no fem
servir el mateix tipus de connectors quan parlem que quan escrivim, i també
en fem un ús diferent segons el tipus de text que estem elaborant. És
per això que la utilització de connectors és especialment
rellevant en els textos expositius i argumentatius, més que en els narratius
o els descriptius. Com ja hem analitzat anteriorment, la funció
bàsica dels textos expositius-argumentatius és presentar tot un
seguit d'informacions de manera raonable i convincent, per tal de conduir el lector
cap a les conclusions que ens interessen. Així doncs, és imprescindible
relacionar les oracions entre si. En aquest tipus de text, és també
molt important mostrar com s'encadenen els elements dins d'una sèrie, i
també assenyalar l'estructura de l'exposició. Per tal de dur a terme
totes aquestes operacions, són imprescindibles les indicacions clares que
aporten els marcadors del discurs. Dins la tipologia de connectors que
s'utilitzen en els textos acadèmics podem distingir dos grans grups:
| |
