2013-2015: Mecanismes de combinació d'oracions en llengües de signes: la gramàtica de les oracions complexes en llengua de signes catalana des d'una perspectiva interlingüística i intermodal (ClauseCombiSL2)

La combinació d'oracions, és a dir, els mecanismes gramaticals que integren oracions en unitats més grans, ha rebut poca atenció fins ara en llengües de signes (LS). Aquest projecte es basa en i expandeix el precedent, ClauseCombiSL1. Després d'haver descrit i analitzat diversos casos prototípics de subordinació en LS catalana (LSC), com ara relatives, declaratives subordinades i condicionals, la nova fase té la intenció de cobrir una gamma més àmplia de les estructures abordant dues qüestions principals: (a) quines són les propietats morfosintàctiques de la regió del Sintagma Complementador de les oracions complexes, també coneguda com a perifèria esquerra (i dreta), i com interactuen amb la derivació sintàctica en el domini de flexió? (b) quines són les propietats centrals de la interfície de la sintaxi i la prosòdia i en quina mesura i com interactuen els dos mòduls en el llenguatge humà? Intentem donar-hi resposta sobre la base del treball original descriptiu en LSC i d'ara endavant també en LS espanyola (LSE), la qual cosa permet una anàlisi comparativa de dues LS estretament relacionades. Les respostes es formulen mitjançant els instruments d'anàlisi que proporciona la teoria lingüística i per tant, hauria de contribuir a una millor comprensió dels mecanismes de combinació d'oracions del llenguatge humà, independentment de la modalitat (visual-gestual vs auditiva-oral).